En efecte, deixo aquest blog, per canvi d'adreça de correu.
Però n'obriré properament un altre amb aquesta nova adreça.
A més, anuncio que estic en un projecte personal per realitzar una readaptació des d'una òptica catalana del Nomenclátor de l'INE espanyol.
Salutacions i fins aviat!
Afegit: Aquest blog es mou a Homenatge a Pau Vila.
dilluns, 1 de juny del 2009
dissabte, 28 de febrer del 2009
Situació a Galiza
Amb motiu del viatge a Galiza (empro el nombre en llengua vernàcula per tal de foragitar el mot en castellà/xalexo), darrerament he dedicat part del meu temps a aprofundir una mica sobre la qüestió galega.
En llegir l'article dels geògrafs Rubén C. Lois González, Román Rodríguez González, Xosé M. Santos Solla (Universitat de Compostel·la) i José Somoza Medina (Universitat de Lleó), m'he endinsat de ple en la "qüestió galega", eclipsada per la "qüestió catalana" i sobretot per la "qüestió basca".
El present escrit no es dedicarà a fer una crítica exhaustiva del article esmentat sinó a reflexionar sobre alguns dels aspectes identitaris i territorials que n'exposa.
Al meu parer hi manca una explicació del perquè de la independència de Portugal (sense Galiza) el 1139, quan formaven una única realitat, car hom només esmenta que no hi havia una clara frontera política.
Jo crec que aquest fet és clau en l'esdevenidor de tots dos territoris i marcà l'inici de la configuració de Portugal com una nació sobirana i de Galiza com un regne que anirà perdent autogovern fins esdevenir una "regió espanyola". Per tant, la clau de la diferència actual.
També crec que és una errada dir que Galiza es trobaria pitjor amb Portugal que a Espanya.
Cert és que Portugal és un estat centralista, però no sabrem mai com seria l'estat portugués si s'hagués independitzat amb Galiza.
L'article segueix per altres Posteriorment, l'article tracta el tema lingüístic i identitari, comparant-ho amb el cas català i basc on Galiza surt perjudicada (estem d'acord).
El tarannà dels gallecs, sovint estereotipat, s'ha titllat d'ingenu, de no adonar-se de les coses, de ser (massa) respectuosos, d'endarreriment social, del gallec "benentés", de brutícia... Tot són tòpics creats des de Madrid en sa majoria i que intenten amagar la realitat d'un poble que com qualsevol altre té dret a seguir existint com a tal, i que (espero) no està tan mort com ens fan pensar..
Els propers dies agafaré paper i llapiç (l'arma dels oprimits) i anotaré tot allò que vegi, per tal de fer després una anàlisi més acurada.
En llegir l'article dels geògrafs Rubén C. Lois González, Román Rodríguez González, Xosé M. Santos Solla (Universitat de Compostel·la) i José Somoza Medina (Universitat de Lleó), m'he endinsat de ple en la "qüestió galega", eclipsada per la "qüestió catalana" i sobretot per la "qüestió basca".
El present escrit no es dedicarà a fer una crítica exhaustiva del article esmentat sinó a reflexionar sobre alguns dels aspectes identitaris i territorials que n'exposa.
Al meu parer hi manca una explicació del perquè de la independència de Portugal (sense Galiza) el 1139, quan formaven una única realitat, car hom només esmenta que no hi havia una clara frontera política.
Jo crec que aquest fet és clau en l'esdevenidor de tots dos territoris i marcà l'inici de la configuració de Portugal com una nació sobirana i de Galiza com un regne que anirà perdent autogovern fins esdevenir una "regió espanyola". Per tant, la clau de la diferència actual.
També crec que és una errada dir que Galiza es trobaria pitjor amb Portugal que a Espanya.
Cert és que Portugal és un estat centralista, però no sabrem mai com seria l'estat portugués si s'hagués independitzat amb Galiza.
L'article segueix per altres Posteriorment, l'article tracta el tema lingüístic i identitari, comparant-ho amb el cas català i basc on Galiza surt perjudicada (estem d'acord).
El tarannà dels gallecs, sovint estereotipat, s'ha titllat d'ingenu, de no adonar-se de les coses, de ser (massa) respectuosos, d'endarreriment social, del gallec "benentés", de brutícia... Tot són tòpics creats des de Madrid en sa majoria i que intenten amagar la realitat d'un poble que com qualsevol altre té dret a seguir existint com a tal, i que (espero) no està tan mort com ens fan pensar..
Els propers dies agafaré paper i llapiç (l'arma dels oprimits) i anotaré tot allò que vegi, per tal de fer després una anàlisi més acurada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
