En efecte, deixo aquest blog, per canvi d'adreça de correu.
Però n'obriré properament un altre amb aquesta nova adreça.
A més, anuncio que estic en un projecte personal per realitzar una readaptació des d'una òptica catalana del Nomenclátor de l'INE espanyol.
Salutacions i fins aviat!
Afegit: Aquest blog es mou a Homenatge a Pau Vila.
dilluns, 1 de juny del 2009
dissabte, 28 de febrer del 2009
Situació a Galiza
Amb motiu del viatge a Galiza (empro el nombre en llengua vernàcula per tal de foragitar el mot en castellà/xalexo), darrerament he dedicat part del meu temps a aprofundir una mica sobre la qüestió galega.
En llegir l'article dels geògrafs Rubén C. Lois González, Román Rodríguez González, Xosé M. Santos Solla (Universitat de Compostel·la) i José Somoza Medina (Universitat de Lleó), m'he endinsat de ple en la "qüestió galega", eclipsada per la "qüestió catalana" i sobretot per la "qüestió basca".
El present escrit no es dedicarà a fer una crítica exhaustiva del article esmentat sinó a reflexionar sobre alguns dels aspectes identitaris i territorials que n'exposa.
Al meu parer hi manca una explicació del perquè de la independència de Portugal (sense Galiza) el 1139, quan formaven una única realitat, car hom només esmenta que no hi havia una clara frontera política.
Jo crec que aquest fet és clau en l'esdevenidor de tots dos territoris i marcà l'inici de la configuració de Portugal com una nació sobirana i de Galiza com un regne que anirà perdent autogovern fins esdevenir una "regió espanyola". Per tant, la clau de la diferència actual.
També crec que és una errada dir que Galiza es trobaria pitjor amb Portugal que a Espanya.
Cert és que Portugal és un estat centralista, però no sabrem mai com seria l'estat portugués si s'hagués independitzat amb Galiza.
L'article segueix per altres Posteriorment, l'article tracta el tema lingüístic i identitari, comparant-ho amb el cas català i basc on Galiza surt perjudicada (estem d'acord).
El tarannà dels gallecs, sovint estereotipat, s'ha titllat d'ingenu, de no adonar-se de les coses, de ser (massa) respectuosos, d'endarreriment social, del gallec "benentés", de brutícia... Tot són tòpics creats des de Madrid en sa majoria i que intenten amagar la realitat d'un poble que com qualsevol altre té dret a seguir existint com a tal, i que (espero) no està tan mort com ens fan pensar..
Els propers dies agafaré paper i llapiç (l'arma dels oprimits) i anotaré tot allò que vegi, per tal de fer després una anàlisi més acurada.
En llegir l'article dels geògrafs Rubén C. Lois González, Román Rodríguez González, Xosé M. Santos Solla (Universitat de Compostel·la) i José Somoza Medina (Universitat de Lleó), m'he endinsat de ple en la "qüestió galega", eclipsada per la "qüestió catalana" i sobretot per la "qüestió basca".
El present escrit no es dedicarà a fer una crítica exhaustiva del article esmentat sinó a reflexionar sobre alguns dels aspectes identitaris i territorials que n'exposa.
Al meu parer hi manca una explicació del perquè de la independència de Portugal (sense Galiza) el 1139, quan formaven una única realitat, car hom només esmenta que no hi havia una clara frontera política.
Jo crec que aquest fet és clau en l'esdevenidor de tots dos territoris i marcà l'inici de la configuració de Portugal com una nació sobirana i de Galiza com un regne que anirà perdent autogovern fins esdevenir una "regió espanyola". Per tant, la clau de la diferència actual.
També crec que és una errada dir que Galiza es trobaria pitjor amb Portugal que a Espanya.
Cert és que Portugal és un estat centralista, però no sabrem mai com seria l'estat portugués si s'hagués independitzat amb Galiza.
L'article segueix per altres Posteriorment, l'article tracta el tema lingüístic i identitari, comparant-ho amb el cas català i basc on Galiza surt perjudicada (estem d'acord).
El tarannà dels gallecs, sovint estereotipat, s'ha titllat d'ingenu, de no adonar-se de les coses, de ser (massa) respectuosos, d'endarreriment social, del gallec "benentés", de brutícia... Tot són tòpics creats des de Madrid en sa majoria i que intenten amagar la realitat d'un poble que com qualsevol altre té dret a seguir existint com a tal, i que (espero) no està tan mort com ens fan pensar..
Els propers dies agafaré paper i llapiç (l'arma dels oprimits) i anotaré tot allò que vegi, per tal de fer després una anàlisi més acurada.
divendres, 15 d’agost del 2008
Reflexions i sentiments personals
Per raó de no trobar el tema i el moment adient per actualitzar aquest bloc he anat deixant passar els dies i els mesos, però avui fineix la llarga espera.
Hom podria pensar que es tracta d'una situació allunyada a la temàtica actual del present bloc: la recerca i la difusió de la geografia i el pensament geogràfic, però n'és ben de geogràfic el problema personal que plantejo, com no podia ésser d'una altra manera.
Ací us enganxo una recent entrada del meu fotolog:
"Arran del meu somni/malson d'avui i de l'actualització del Guillem (/vaixelldepaper) no puc menys de presentar-vos els meus anhels, les meves cobejances.
Aquesta nit em sentia atrapat, neguitós, anguniós i impotent davant el fet de no trobar-me allà on vull, en aquesta terra amada, aquesta terra que em fa somiar, que em fa il·lusionar-me i que dóna sentit a la meva vida. Per això, en tornar a la realitat i veure de seguida que en aquest cop allò ideat mentre dormia es corresponia amb la realitat.
Últimament em trobo més melangiós que de costum, car cada cop em veig més lluny d'assolir aquest estat de felicitat que em donaria el fet de viure i gaudir de la meva terra estimada.
I vos demanareu perquè tinc arrelat aquest sentiment tan profund cap a una nació en principi aliena a mi. Doncs la resposta és ben senzilla; perquè aquesta nació representa els meus ideals i el meu tarannà: cosmopolita, avantguarda, just, sincer, i perquè sempre he estat l'adalil de les nobles causes, com la que llueix el país del meu cor.
Nogensmenys, la terra que m'ha vist néixer i créixer també està dins meu i encara que no m'identifiqui gaire amb ella i amb la seva gent, és la responsable de que jo estigui escrivint aquestes paraules."
Hom podria pensar que es tracta d'una situació allunyada a la temàtica actual del present bloc: la recerca i la difusió de la geografia i el pensament geogràfic, però n'és ben de geogràfic el problema personal que plantejo, com no podia ésser d'una altra manera.
Ací us enganxo una recent entrada del meu fotolog:
"Arran del meu somni/malson d'avui i de l'actualització del Guillem (/vaixelldepaper) no puc menys de presentar-vos els meus anhels, les meves cobejances.
Aquesta nit em sentia atrapat, neguitós, anguniós i impotent davant el fet de no trobar-me allà on vull, en aquesta terra amada, aquesta terra que em fa somiar, que em fa il·lusionar-me i que dóna sentit a la meva vida. Per això, en tornar a la realitat i veure de seguida que en aquest cop allò ideat mentre dormia es corresponia amb la realitat.
Últimament em trobo més melangiós que de costum, car cada cop em veig més lluny d'assolir aquest estat de felicitat que em donaria el fet de viure i gaudir de la meva terra estimada.
I vos demanareu perquè tinc arrelat aquest sentiment tan profund cap a una nació en principi aliena a mi. Doncs la resposta és ben senzilla; perquè aquesta nació representa els meus ideals i el meu tarannà: cosmopolita, avantguarda, just, sincer, i perquè sempre he estat l'adalil de les nobles causes, com la que llueix el país del meu cor.
Nogensmenys, la terra que m'ha vist néixer i créixer també està dins meu i encara que no m'identifiqui gaire amb ella i amb la seva gent, és la responsable de que jo estigui escrivint aquestes paraules."
diumenge, 23 de març del 2008
Simplement acollonint
"La explicación de la gran implicación de los aparatos del Estado con la extrema derecha española en Valencia es la situacion estratégica del País Valencià y especialmente de la capital. Desde la transición en Madrid (la oligarquia) se ha temido un resurgimiento del catalanismo en el PV. Teniendo en cuenta que los Países Catalanes significan más de 1/4 parte de la población española, hacia un 40% del PIB y de impuestos, así como casi la mitad de los deportistas de élite, etc. les era extremadamente peligroso una conjunción PV-Catalunya. Por eso obligaron a CiU a renunciar a presentarse al PV (Roca Junyent fue el Judas que materializó esta operación) y han concentrado durante décadas las máximas inversiones y furias en crear anicatalanismo en el centro demográfico y de poder del PV, es decir, en la ciudad de Valencia.
Antes de 1975 en la ciudad de Valencia habia un anticatalanismo folklórico bastante inofensivo, herencia de Blasco Ibáñez y de las disputas librecambistas (arroz y naranjas de Valencia) frente al proteccionismo industrial de Barcelona; mientras que en el resto del PV el anticatalanismo era residual. Actualmente en la ciudad de Valencia es muy virulento -y violento-, mientras que en el resto del PV depende mucho del PP local.
Una conjunción Catalunya-Valencia daba total viabilidad a un nuevo Estado europeo muy sólido económica, cultural y demográficamente, y eso es lo que aterra a la Oligarquía, mucho más que ETA o cualquier otra cosa. Por eso enfocan hacia allí toda su artillería pesada.
Blaveros, anticatalanistas, grupúsculos fascistas, etc. suelen tener la total impunidad policial, antes como ahora, son grupos parapoliciales, como nuestros peculiares y autóctonos "escuadrones de la muerte" (dirían en Latinoamérica) . Desde 2004 siguen tan activos como de costumbre, y en general impunes. El PSOE (Gobierno Civil) sigue permitiendo toda clase de manifestaciones anticatalanas o xenófobas y fascistas de la ultraderecha en Valencia.
España es una ideología delirante que gira alrededor de una fobia (como muchos nacionalismos de Estado autoritarios o totalitarios) : la catalanofobia.
Tiene auxiliares puntuales (como ahora la omnipresente Pantoja en las noticias, jejeje...) para conseguir "la unidad de destino -siniestro, genocida, paleto y ridículo- en lo universal", pero españolismo es básicamente anticatalanismo, igual que el III Reich era básicamente antisemitismo."
Aquest text, extret del diari digital L'Avanç i de procedència malauradament anònima assenyala el perquè de la situació absolutament kafkiana del País Valencià.
Antes de 1975 en la ciudad de Valencia habia un anticatalanismo folklórico bastante inofensivo, herencia de Blasco Ibáñez y de las disputas librecambistas (arroz y naranjas de Valencia) frente al proteccionismo industrial de Barcelona; mientras que en el resto del PV el anticatalanismo era residual. Actualmente en la ciudad de Valencia es muy virulento -y violento-, mientras que en el resto del PV depende mucho del PP local.
Una conjunción Catalunya-Valencia daba total viabilidad a un nuevo Estado europeo muy sólido económica, cultural y demográficamente, y eso es lo que aterra a la Oligarquía, mucho más que ETA o cualquier otra cosa. Por eso enfocan hacia allí toda su artillería pesada.
Blaveros, anticatalanistas, grupúsculos fascistas, etc. suelen tener la total impunidad policial, antes como ahora, son grupos parapoliciales, como nuestros peculiares y autóctonos "escuadrones de la muerte" (dirían en Latinoamérica) . Desde 2004 siguen tan activos como de costumbre, y en general impunes. El PSOE (Gobierno Civil) sigue permitiendo toda clase de manifestaciones anticatalanas o xenófobas y fascistas de la ultraderecha en Valencia.
España es una ideología delirante que gira alrededor de una fobia (como muchos nacionalismos de Estado autoritarios o totalitarios) : la catalanofobia.
Tiene auxiliares puntuales (como ahora la omnipresente Pantoja en las noticias, jejeje...) para conseguir "la unidad de destino -siniestro, genocida, paleto y ridículo- en lo universal", pero españolismo es básicamente anticatalanismo, igual que el III Reich era básicamente antisemitismo."
Aquest text, extret del diari digital L'Avanç i de procedència malauradament anònima assenyala el perquè de la situació absolutament kafkiana del País Valencià.
dijous, 20 de març del 2008
Reflexions i propostes al voltant del sistema electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts
Acabo de trobar aquest article d'en Jesús Burgueño, de la Universitat de Lleida, publicat a la revista electrònica Scripta Nova, que trobo molt interessant. N'afegiré un petit resum facilitat pel mateix Burgueño.
"Es presenten els sistemes electorals vigents a Catalunya en els consells comarcals, les diputacions i el Parlament. S’analitzen en particular els aspectes geogràfics: les circumscripcions i la representació política dels territoris. Es discuteixen les alternatives proposades. Es treballa amb la hipòtesi d’un increment en el nombre de comarques i en el de províncies (que serien anomenades vegueries), d’acord amb les directrius senyalades en l’anomenat Informe Roca. Es propugna la presència dels alcaldes en el Consell comarcal i dels presidents dels consells comarcals en la Diputació. Es defensa la introducció d’una part d’elecció directa en la composició de consells comarcals i diputacions. Es propugna una llei electoral del Parlament català de caràcter continuïsta i pragmàtic, adaptada a un increment de les circumscripcions electorals de 4 a 7. S’adapta el sistema electoral del Congrés dels Diputats a la creació de 2 noves províncies: Catalunya Central i Terres de l’Ebre."
"Es presenten els sistemes electorals vigents a Catalunya en els consells comarcals, les diputacions i el Parlament. S’analitzen en particular els aspectes geogràfics: les circumscripcions i la representació política dels territoris. Es discuteixen les alternatives proposades. Es treballa amb la hipòtesi d’un increment en el nombre de comarques i en el de províncies (que serien anomenades vegueries), d’acord amb les directrius senyalades en l’anomenat Informe Roca. Es propugna la presència dels alcaldes en el Consell comarcal i dels presidents dels consells comarcals en la Diputació. Es defensa la introducció d’una part d’elecció directa en la composició de consells comarcals i diputacions. Es propugna una llei electoral del Parlament català de caràcter continuïsta i pragmàtic, adaptada a un increment de les circumscripcions electorals de 4 a 7. S’adapta el sistema electoral del Congrés dels Diputats a la creació de 2 noves províncies: Catalunya Central i Terres de l’Ebre."
dimecres, 19 de març del 2008
Eleccions municipals a la Catalunya Nord
Ací vos presento aquest mapa arran de les eleccions municipals celebrades a l'estat francès els dies 9 i 18 de març de 2008, que afecten a la colònia de la Catalunya Nord (Pyrénées Orientales, en francès).
Les bases de dades utilitzades han estat France 3 i el Ministeri de l'Interior francès.
Només hi ha dades per als municipis de més de 3.500 habitants, car en la resta el sistema electoral és diferent i no hi ha candidatures de partits.
La present carta ha estat extreta d'un mapa fet per en Marc Belzunces.
Les bases de dades utilitzades han estat France 3 i el Ministeri de l'Interior francès.
Només hi ha dades per als municipis de més de 3.500 habitants, car en la resta el sistema electoral és diferent i no hi ha candidatures de partits.
La present carta ha estat extreta d'un mapa fet per en Marc Belzunces.
dissabte, 12 de gener del 2008
Mapa electoral dels Països Catalans
Després d'haver corregit el tema de la projecció, que distorsionava en anteriors entregues de mapes la silueta dels Països Catalans, torno de nou amb un mapa molt elaborat (encara que incomplet, per insuficiència d'informació) sobre la política municipal als PPCC. En concret, hi represento el color polític de les batllies catalanes, a fi de donar a conèixer a cop d'imatge la realitat política municipal catalana.
Per fer més llegible i pràctic el mapa he ajuntat alguns partits polítics sota el mateix color, seguint el criteri d'afinitats polítiques.
- D'aquesta manera he agrupat els partits Convergència Democràtica de Catalunya-Unió Democràtica de Catalunya (CDC-UDC), Unió Mallorquina (UM) i el Partit Liberal d'Andorra (PLA) al pertànyer tots tres (excepte UDC) al Partit Liberal, Demòcrata i Reformista Europeu (ELDR), sota el color groc.
- També he unit al Partido Socialista Obrero Español (PSOE), al Parti Socialiste francès (PS) i al Partit Socialdemòcrata d'Andorra (PSA) sota el color roig.
- El Partido Popular (PP), Forza Italia (FI) i Union pour un Mouvement Populaire (UMP) estan agrupats sota el color blau per ser els partits hegemònics de la dreta als estats espanyol, francès i italià.
- Izquierda Unida (IU) i el Parti Comuniste Français (PCF) també van agrupats en color verd per similituds ideològiques.
- El Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i el Partit Socialista de Mallorca (PSM) els he representat en color turquesa.
- Tots els partits independents o referents a un municipi van plegats en color gris.
- Després tenim a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, en taronja), que és l'únic partit dels esmentats amb presència arreu del país, i el Partido Aragonés (PAR, en marró).
- Per últim tenim altres partits minoritaris que són: Unió Valenciana (UV), el Partido Socialdemòcrata (PSD), Coalición Valenciana (CV), el Parti Radical de Gauche (PRG) i el Mouvement Démocrate (MoDem).
- Per altra banda apareixen espais en blanc, degut a la total impossibilitat de trobar les dades per a tota la Catalunya del Nord sense haver de pagar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
