Per raó de no trobar el tema i el moment adient per actualitzar aquest bloc he anat deixant passar els dies i els mesos, però avui fineix la llarga espera.
Hom podria pensar que es tracta d'una situació allunyada a la temàtica actual del present bloc: la recerca i la difusió de la geografia i el pensament geogràfic, però n'és ben de geogràfic el problema personal que plantejo, com no podia ésser d'una altra manera.
Ací us enganxo una recent entrada del meu fotolog:
"Arran del meu somni/malson d'avui i de l'actualització del Guillem (/vaixelldepaper) no puc menys de presentar-vos els meus anhels, les meves cobejances.
Aquesta nit em sentia atrapat, neguitós, anguniós i impotent davant el fet de no trobar-me allà on vull, en aquesta terra amada, aquesta terra que em fa somiar, que em fa il·lusionar-me i que dóna sentit a la meva vida. Per això, en tornar a la realitat i veure de seguida que en aquest cop allò ideat mentre dormia es corresponia amb la realitat.
Últimament em trobo més melangiós que de costum, car cada cop em veig més lluny d'assolir aquest estat de felicitat que em donaria el fet de viure i gaudir de la meva terra estimada.
I vos demanareu perquè tinc arrelat aquest sentiment tan profund cap a una nació en principi aliena a mi. Doncs la resposta és ben senzilla; perquè aquesta nació representa els meus ideals i el meu tarannà: cosmopolita, avantguarda, just, sincer, i perquè sempre he estat l'adalil de les nobles causes, com la que llueix el país del meu cor.
Nogensmenys, la terra que m'ha vist néixer i créixer també està dins meu i encara que no m'identifiqui gaire amb ella i amb la seva gent, és la responsable de que jo estigui escrivint aquestes paraules."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada